dijous, 20 de març del 2014

Estrenem la temporada de Btt-O a Navalcarnero. No hi ha excuses

La setmana passada em vaig desplaçar fins a Navalcarnero (Madrid) per disputar la primera prova de la Lliga Espanyola d'Orientació en btt.
Com és habitual en aquestes dates, la gent està molt motivada i molt forta, i hi ha gairebé tot el ferro.
Jo per diferents motius m'hi presentava sense haver pogut entrenar tot el que m'hauria agradat i sense tenir bones sensacions amb la bici. Que no sembli aquí que dono excuses anticipades, ni molt menys, és el que hi havia i m'hi presentava a veure si el que perdia en físic ho podia guanyar orientant.

La cursa de dissabte era la cursa de llarga distància, i totes les meves preferències es van esvair que vaig veure un mapa completament pla i farcit de bons camins pel costat dels camps. O sigui que no hi havia més, a pedalar molt i molt i a no haver d'orientar massa. Només alguns errors en l'atac a la balisa però, en general, una cursa bastant neta. Com ja era previsible no vaig poder anar tot el ràpid que voldria per falta de potència a les cames. Una mitja de menys de 22km/h en un terreny que podria haver anat a més de 24, però bé, això ja ho sabia i vaig fer el que vaig poder. Al final 5è a la general a 7' del primer, el Fran que està intractable. 
El diumenge tocava la cursa de mitja distància de mitja distància. Per sort hi havia una zona de bosc molt xula i entretinguda en què sí que s'havia d'orientar bastant. Llavors ja tornàvem a entrar a la zona de camps i tocava tornar a pedalar de valent.
En general una cursa bastant bona, només algunes pèrdues de temps per no entendre algunes parts puntuals del mapa. Això sí, he d'admetre que vaig fer algunes trampes involuntàries per descuits de no veure que un camí estava tallat perquè quedava tallat just a la part interior de la rodona de la balisa, passar per sota una tanca quan això estava prohibit (em va ser impossible, suposo que per les ànsies, veure la sortida en el mapa) i retallar 5m de camí en una zona oberta en què hi havia la traça d'altres corredors.
He estat comprovant els parcials i només n'he tret profit d'una de les tres, però no és excusa, vaig fer tres coses il·legals i ho he d'admetre. Ja ho vaig admetre amb els altres corredors quan comentàvem el mapa al final de cursa.
El que sí que crec que s'hauria de fer (i no és per justificar-me) és deixar fer camps a través a tot arreu (excepte en casos concrets com camps conreats o finques privades), igual com es fa a les curses internacionals. Així podem adaptar-nos al reglament internacional i no s'ha d'estar pendent de si puc tallar per un lloc o no.
Al que anàvem, la cursa em va anar prou bé en quant a resultat absolut, ja que vaig quedar 2n a 2' del Fran i vaig poder recuperar la 4a posició al Ivan. Sense les trampes segurament no l'hauria passat a la general dels dos dies.
Bé, ara a pensar en les properes i en la Copa del Món de Dinamarca al maig. Això sí, de moment la setmana que ve cap a Toledo en la 3a orientació a peu de la temporada. Anem sumant i trobant-nos cada vegada més.

dilluns, 10 de març del 2014

Portugal Orienteering Meeting.... brutal

Intermitja, mapa 1
Una altra de les bones! I és que continuem amb un inici de temporada oritentador amb curses de molta qualitat i nivell.
La setmana passada ens vam desplaçar fins a Gouveia (Portugal) per participar en el POM 2014, 4 dies de curses en un terrenys brutals per la seva dificultat i on, per variar, hi havia molts corredors de primer nivell mundial.
Totes aquestes curses m'estan servint per entrenar i anar millorant, però me n'adono que em falta molta tècnica ja que, a la que se'm posa un terreny tècnic com aquest de Portugal, faig massa errors en la interpretació del mapa i perdo massa temps.
El dissabte vam fer la cursa de intermitja distància i suposo que entre el dormir poc i el llarg viatge no tenia el cap per la cursa, no estava gens concentrat i vaig estar prop de 2 hores a fer un recorregut que s'havia de fer en una i poc.

Intermitja, mapa 2
 Entre la desmotivació general i el mal temps que ens va fer durant tot el cap de setmana, vaig preferir no fer l'sprint de dissabte a la tarda. Realment deuria ser una cursa molt interessant, però vaig preferir no agafar més fred i recuperar-me per l'endemà.
El diumenge tocava la primera de les curses de mitja distància. Un terreny molt tècnic, com un desert (ja que estava tot cremat) ple de pedres gegants i en què un error de rumb o una despistada et feien perdre moltíssim temps. Això és el que em va passar per exemple a la balisa 9. Un error de rumb i a perdre la vida per resituar-me.
El dilluns ens enfrontàvem a una altra mitja, aquesta vegada era World Ranking Event. El mapa què us he de dir, com el dia abans però amb una densa vegetació, per acabar-ho d'arreglar, jeje. Aquí un error, a part del temps que perdies per resituar-te, havies de sumar el temps per passar entre l'espesa vegetació.
Mitja, dia 2
Fins aquí poc a dir, terrenys i mapes molt tècnics, pluja, vent i un munt d'errors importants que em situaven a l'avantpenúltima posició de la general d'homes elit (en aquestes curses hi ha la categoria Super Elit, amb traçats molt semblants a la categoria elit però reservat als corredors amb millor coeficient en el rànquing mundial).
Dimarts donava pas a la cursa de llarga distància. El corredors distanciats en menys d'una hora en la classificació general sortien a la caça, és a dir, el primer classificat surt primer, i a partir de llavors, cada corredor per ordre de classificació i amb el temps real que porta de distància amb el primer. Per exemple, si el segon està a 39 segons del primer i el tercer a 1'15", el primer surt a les 9:00:00, el segon a les 9:00:39, el tercer a les 9:01:15...
Mitja WRE, dia 3
Jo, com ja us haureu imaginat no vaig poder entrar a la caça i em van donar sortida en massa a les 10:00 amb la resta de corredors que estaven a més d'1h del primer.
Al sortir en massa, vulguis que no, fas un grupet de corredors i vas avançant tots junts (fent trens). Jo vaig poder ficar-me en un bon tren i vam poder progressar a molt bon ritme. Vaig al·lucinar de la velocitat a la què anàvem i tenia prou feina a intentar no deixar el tren i anar seguint el mapa per veure per on anàvem. Però gairebé impossible poder orientar a aquella velocitat. Només en els trams de pujada, en què la velocitat era menor, podia posar-me davant i orientar bé. Aquesta va ser la meva millor cursa dels 4 dies, però es pot ben dir que perquè era treball en equip.

Ara toca anar evolucionant i intentar assolir prou nivell per poder córrer a aquesta velocitat quan vaig sol. Increïble els ritmes que han de portar els primers.
Llarga
Bé, fins aquí la meva participació al POM 2014. La setmana que ve comencem la temporada de btt-O de lliga Espanyola a Navalcarnero (Madrid). A veure si donen fruits aquests mesos d'orientació a peu. Llàstima que tingui la bici abandonada...