Raid de Riglos... això ja s'acaba

Mallos de Riglos... un bon escenari

La temporada ja s'està acabant i això es nota a les nostres cames. Volem córrer i anar ràpid però el cos ja no respon.

Això és amb el que m'he trobat a Riglos i al Raid del Segre. Molta motivació però estem fosos.

Ja per enllestir la temporada vam anar amb el Dani a córrer el Trofeu Peña Guara de Raids, ja que l'any passat (tot i la pluja) va estar molt bé i aquest any teníem la inscripció pagada després d'haver guanyat a Tamarite.

Fent l'estratègia

El raid començava a les 10 del matí amb un rogaine de 2h per la zona dels Mallos de Riglos, una zona espectacular. En veure el mapa vam tenir 

clar que aniríem a per totes les balises. Hauríem de córrer molt i més encara quan ens vam ajuntar amb tres corredors de la categoria solo que se les anaven fotent entre ells. Això ens va fer augmentar el ritme.

En poc menys de 2h vam poder-ho completar tot i sortir en bici.

Pels temps estimats per l'organització havíem de tenir temps de fer-ho tot, però uns errors en l'elecció de ruta i en agafar un camí equivocat ens va fer tardar una hora més del compte.

La bici se'ns havia fet molt pesada perquè les cames no anaven i les pistes de pujada eren realment lentes.

Amb tot això vam tornar a Riglos per fer la tercera secció, trekking en què hi havia escalada, tir laser i una via ferrada.

Comentant la jugada amb les xiques abans de la sortida

Ens quedava poc més d'una hora i amb el ritme que portàvem era impossible arribar a la ferrada (i ni corrent ràpid). Així que disparar, escalar i cap a meta.

Finalment primers en categoria èlit, però segons en absut, ja que un corredor de la categoria solo va aconseguir un punt més que nosaltres.

L'equip femení de l'equip Grifone també van fer una gran cursa, tot i ser l'únic equip femení en categoria èlit, enhorabona a l'Anna i l'Ampa que s'ho van currar.

El podi

Ja estem a final de temporada i les cames no van. Sort que aquesta setmana amb el COB organitzem el Campionat de Catalunya de btt-O i he pogut reposar bastant.

A veure si puc anar agafant el ritme i arribar bastant bé al Rogaine del Cap de Creus i ja pensar definitivament en Costa Rica. Que estic megamotivat però m'arriba massa tard.