ARWC COSTA RICA 2013

Presentació de l'equip

Aquí va la meva crònica del Campionat del Món de Raids 2013 a Costa Rica.

Com que al facebook de l'equip Grifone Platja d'Aro ja hi ha una crònica bastant àmplia del què va ser el raid en si, per no repetir-me, em centraré en explicar-vos la meva vivència personal.

Entregant el material a l'organització

La participació en el mundial de raids es va començar a gestar el passat mes de setembre, al lliurament de premis del raid Bimbache en què vam aconseguir la segona posició. Moment en què l'equip Absolu Raid (guanyador del raid) ens va donar la seva plaça per participar a Costa Rica.

Des d'aquell moment les nostres ments es van centrar en aconseguir participar-hi i vam aconseguir una gran ajuda per part de Grifone, l'Ajuntament de Platja d'Aro, la FEEC i Hoko. Sense el seu suport segur que no hi hauríem pogut anar

Hora de la sortida

Personalment aquesta competició m'arribava molt tard en la temporada, i al no tenir-la planificada he tingut d'escoltar molt el cos. Encara ens quedaven algunes proves a l'octubre i novembre i jo ja no anava. Em vaig tenir de centrar en buscar l'equilibri entre parar per descansar i entrenar el just per mantenir la forma. El fet d'haver d'entrenar molt en caiac em va anar bé per descansar les cames, però no n'hi havia prou, necessitava molt descans. Així que màxim entrenar 1,5h al dia, molts dies només caiac i aprofitar per millorar l'orientació.

Els dies previs, encara a Catalunya, una feinada de por per fer-ho cabre tot (roba, material i menjar) a les dues bosses d'equipatge i a la caixa de la bici.

Posant a punt els caiacs

Una vegada allà sant tornem-hi: muntar bicis i revisar-les, preparar bosses de menjar (nosaltres vam fer packs de 24h), la roba prevista per cada secció i les piles i bateries que necessitaríem per les diferents nits.

A part d'aquestes feines logístiques, també havíem de fer tasques promocionals i socials de l'esdeveniment (desfilada de banderes, assistir a parlaments, atendre els mitjans de comunicació, anar a netejar un parc, etc.).

Aprofitant el màxim per dormir

Finalment arribava el dia de la sortida, 6h de viatge en bus fins la frontera amb Panamá on un grup de nens d'una escola ens rebien amb danses tradicionals i un aperitiu a base d'entrepans, sucs de fruita i fruita.

Finalment el raid començava, ja no hi havia marxa enrere, ara només s'havia de procurar sobreviure i no liar-la massa.

Els mapes eren bastant precaris, escala 1:50000, equidistància 20m i molt poc actualitzats, cosa que ens va fer perdre unes bones hores ja a la primera secció. No és excusa, els mapes eren els mateixos per tothom i ja sabem, per experiència, que aquí es tracta de navegar. Cosa que no domino tant com m'agradaria però que de mica en mica vaig solucionant.

Una de les moltes estones amb caiac

Més endavant la segona cantada important: una secció de caiac de 55km en què controlar bé les marees era fonamental. Il·lusos de nosaltres ni per un moment havíem pensat que les marees del Pacífic no tenen res a veure amb les del Mediterrani... i la vam liar parda... fent mil quilòmetres extra i perdent unes 24h, banyant-nos entre caimans (que hi havia caimans ens ho van dir després del bany, jeje) i perdent el fil de la cursa.

Més gestió de caiacs

Aquesta cantada, a part de fer-me acabar amb un mal de cul terrible (no us podeu imaginar què suposa estar 36h sobre un caiac), ens va condicionar el no poder entrar a fer tot el treking de 96km. Amb el temps perduts i els peus embutllofats no podríem acabar tot el trèking i la bici posterior abans d'una hora de tall establerta per l'organització. 

Ara sí que ja baixàvem fins a la cua de la classificació. La nostra mentalitat ja havia anat canviant i ara ja només era qüestió de sobreviure a tot el que vingués, gaudir al màxim i provar coses per agafar el màxim d'experiència possible per competicions futures.

Creuant amb "bote"

La parada obligatòria de 4h es va convertir en 2 dies i mig, cosa que vam aprofitar per fer 2 balises del trèkking, sense saber si servirien de res i veiem que no va servir de res, només per veure una mica més de país. En les classificacions no ho han tingut en compte i les 12h i 40km que ens vam patejar no compten i estem en la mateixa classificació que altres equips que no van fer ni un metre.

Tampoc cal capficar-s'hi, tant és quedar els 27 com els 29, però és una mostra més del nivell de l'organització.

Tot i això vam poder entrar en una fantàstica secció de ràfting amb ràpids de nivell 3 i 4... sensacional, vam xal·lar com nens, tot el contrari de la pallissa de 90km en caiac que ens esperaria just després.

mmmmmm

El caiac inacabable, a més a més de nit... deu ni do... un trekking de 18km sense comentaris (què avorrit!!!) i una bici de 150km que ens farien arribar a la frontera amb Nicaragua fins acabar a Puerto Viejo, on faríem un divertit circuit de tirolines i un ràfting final (res a veure amb l'anterior).

Després de gairebé 9 dies arribàvem a meta, per una banda decebut per no haver estat a l'alçada, per una altra banda molt content de l'experiència viscuda i adquirida, del funcionament de l'equip, dels companys d'equip i d'altres equips i amb totes les noves persones que he conegut en aquesta aventura.

Per acabar m'agradaria fer una crítica a les organitzacions de les copes del món que he assistit. 

No tot era patir

Sembla ser que per ser una Copa del Món i més remarcat encara en un Campionat del Món tot s'hi valgui: 

- Etapes inacabables i avorridíssimes (alguna/es estan bé, però totes??).

- Pensant més en el lema del raid i en fer un raid que doni que parlar que en els equips (no sé si els equips han gaudit gaire del traçat).

-Traçats súper forçats per sumar quilòmetres i hores per sumar (dels 3 trekkings, 2 hauria estat molt millor fer-los en bici, tot pista i sense cap al·licient).

A vegades no hi havia bote

- Fer-te portar la bici a coll durant 2h (en el millor dels casos) sembla que hagi de ser obligatori (i tot plegat per anar a parar a la mateixa pista per la que anaves).

- Començar el raid sense conèixer-ne el reglament, ningú sabia què passava si et saltaves una balisa.

- El preu és desorbitat: 6.000 dòlars i a sobre 700 dòlars més d'hotel "obligat", més les nits d'hotel extra que necessitis. I fins i tot t'has de portar o comprar les caixes que utilitzaran per les transicions.

- Balises mal posades (no va ser el cas a Costa Rica).

- Hores de tancament que després l'organització es passa pel forro.

Pujant cap el refu del Chirripó

- I moltes altres coses que m'han comentat altres equips, però que jo no sóc ningú per dir-ho perquè no ho he viscut.

Senyors, és un Campionat del Món, una mica de serietat.

No m'agrada criticar a les organitzacions perquè sé el què costa organitzar, però ja fa temps que em vaig adonant que cada vegada hi ha més organitzadors que van més per la pasta que pel gaudiment dels participants. Sobretot queda demostrat quan l'organitzador és una empresa i no una entitat sense ànim de lucre.

Caiac pel Tortuguero

A mi m'agrada anar a raids i curses perquè és una oportunitat única per poder conèixer un país o territori nou i racons que anant de turista no aniries, però arriba un punt en què te n'adones que t'estan prenent el pèl.

I la culpa només és dels corredors, que per diferents motivacions no deixem d'anar-hi i alguns organitzadors se n'aprofiten de valent. Però no es mereixen res més que la gent deixem d'anar-hi.

We're alive!

Per sort encara n'hi ha moltes que mantenen l'essència, i que encara que s'hagi de pagar un preu elevat, si l'organització i l'esdeveniment ha estat l'adequat, ho pagues de gust. 

Bé, fins aquí la meva opinió, que no vol dir que sigui la millor ni extensible a tot el meu equip, però marxo amb aquestes sensacions.

CamCat Ultrallarga a l'Espluga Calba

La temporada ja s'acaba, en aquesta ocasió ha estat la Copa Catalana d'orientació a peu. Últimament m'he anat engrescant amb l'orientació específica per millorar en els raids, i a falta de menys de dues setmanes per Costa Rica m'hi he de posar les piles.

En cursa

La darrera cursa de la temporada era el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga distància, molt ben organitzada per la UES i on ens va tocar patir de valent.

La sortida per Homes i Dones Sénior era en massa a les 9:30h del matí.

Amb el tret de sortida vaig intentar posar un ritme una mica alt per anar despenjant gent però que em permetés llegir bé el mapa. 

A les dues primeres balises hi vam arribar un bon grup de corredors alhora, però el ritme no va baixar, així que vam arribar a la primera "papallona" i un grupet format pel Pau Llorens, l'Edu Vizcaya, l'Eduar Soler i jo vam anar mantenint un interessant frec a frec, escollint rutes diferents però anant-nos atrapant a cada balisa.

La meva ruta

Sortint de la papallona, hi havia la primera tirada llarga. Pel camí ens vam tornar a trobar amb el Marc Serrallonga i ens anàvem separant i trobant entre el Marc, el Pau i jo. Una tirada molt interessant, ja que passaves d'anar sol a anar acompanyat per acabar arribant els tres alhora a la balisa en una tirada de 17'!

Sortint de la 12 (la de la tirada llarga) el Pau i el Marc em van agafar uns metres i sumats a una mala elecció de ruta, se'm van distanciar en més d'1'.

Per rematar-ho, un error a la 15 ja em va sentenciar. Vaig aturar-me i centrar el cap. Aquell parell corren molt i si vaig com un boig, ni els atraparé i encara m'atraparà algú de darrere. Així que vaig tornar a entrar al mapa i intentar córrer ràpid, però em va costar alguns errors més. Ja no hi havia

res a fer, anar a acabar la cursa i ja hauria fet un bon resultat.

Al final 2h11', 3a posició al Campionat d'Ultrallarga darrera d'un Marc Serrallonga intractable i d'un Pau Llorens que aviat estarà allà.

Jo content pel resultat però no massa per la cursa, ja que hauria pogut rebaixar tranquil·lament uns 10' el meu temps.

Podi Homes i Dones Sénior

També destacar els bons resultats dels corredors del COB: Pau Llorens 2n HS, Pere Llorens 3r H50, Dani Castellà 1r H35 i Ampa Gil (futurible COB) 2a DS.

RESULTATS

Ara sí, ja centrats al 200% en el Mundial de Raids a Costa Rica i l'any vinent penso tornar a l'orientació específica amb més força que mai.

Rogaine Cap de Creus

El Lleí i jo abans de la sortida

La setmana passada vam anar amb el Lleí a disputar el rogaine de Cap de Creus. Feia temps que en teníem ganes, per la zona on es feia i perquè els Aligots s'havien currat un mapa d'orientació específica per fer-hi rogaines, cosa que no hi estem gens acostumats. A més a més hi hauria molt nivell entre els participants, cosa que ens motivava moltíssim per anar-hi a per totes.

Poc abans de les 11 del matí, al Port de la Selva, ens van entregar els mapes i vam començar a dissenyar l'estratègia, començaríem anant cap al sud per la part oest del mapa, després evolucionaríem cap a l'est a buscar una zona amb molts punts a la vora de Cadaqués i després aniríem adaptant el nostre retorn depenent del temps disponible.

El començament va ser bastant bo, amb bon ritme, però de seguida vam veure que hauríem d'anar descartant balises, així que vam començar a retallar 30s i 60s i tot semblava que anava sobre rodes. Anàvem fent 6 balises per hora i ho veiem assequible, fins que vam arribar a la zona de Cadaqués. Allà el terreny era molt i molt lent i només vam poder fer 3 balises a la 3a hora i 4 a la quarta.

El nostre recorregurt

Aquí ja vèiem que la cursa se'ns havia escapat i vam decidir fer un retorn ràpid per camí, ja que els camp a través era massa lent.

Cap el final encara vam poder aconseguir un bon ritme, però la cursa ja s'havia perdut a la meitat. Així que agafar el màxim possible i confiar que els altres també haguessin tingut problemes.

Però no va ser així, els altres equips havien començat pel nord del mapa i avançant cap a l'est i havien pogut progressat més ràpid que nosaltres.

Al final 6ns de la categoria i 8s absoluts, a gairebé 30 punts dels guanyadors.

Realment crec que no vam tenir massa fortuna, sí que vam fer alguns errors d'estratègia, però tots els equips que van anar cap el sud est vam pillar per un terreny súper lent.

Ara doncs, a aprendre per la propera, en què tornarem a donar guerra, segur.

Raid de Riglos... això ja s'acaba

Mallos de Riglos... un bon escenari

La temporada ja s'està acabant i això es nota a les nostres cames. Volem córrer i anar ràpid però el cos ja no respon.

Això és amb el que m'he trobat a Riglos i al Raid del Segre. Molta motivació però estem fosos.

Ja per enllestir la temporada vam anar amb el Dani a córrer el Trofeu Peña Guara de Raids, ja que l'any passat (tot i la pluja) va estar molt bé i aquest any teníem la inscripció pagada després d'haver guanyat a Tamarite.

Fent l'estratègia

El raid començava a les 10 del matí amb un rogaine de 2h per la zona dels Mallos de Riglos, una zona espectacular. En veure el mapa vam tenir 

clar que aniríem a per totes les balises. Hauríem de córrer molt i més encara quan ens vam ajuntar amb tres corredors de la categoria solo que se les anaven fotent entre ells. Això ens va fer augmentar el ritme.

En poc menys de 2h vam poder-ho completar tot i sortir en bici.

Pels temps estimats per l'organització havíem de tenir temps de fer-ho tot, però uns errors en l'elecció de ruta i en agafar un camí equivocat ens va fer tardar una hora més del compte.

La bici se'ns havia fet molt pesada perquè les cames no anaven i les pistes de pujada eren realment lentes.

Amb tot això vam tornar a Riglos per fer la tercera secció, trekking en què hi havia escalada, tir laser i una via ferrada.

Comentant la jugada amb les xiques abans de la sortida

Ens quedava poc més d'una hora i amb el ritme que portàvem era impossible arribar a la ferrada (i ni corrent ràpid). Així que disparar, escalar i cap a meta.

Finalment primers en categoria èlit, però segons en absut, ja que un corredor de la categoria solo va aconseguir un punt més que nosaltres.

L'equip femení de l'equip Grifone també van fer una gran cursa, tot i ser l'únic equip femení en categoria èlit, enhorabona a l'Anna i l'Ampa que s'ho van currar.

El podi

Ja estem a final de temporada i les cames no van. Sort que aquesta setmana amb el COB organitzem el Campionat de Catalunya de btt-O i he pogut reposar bastant.

A veure si puc anar agafant el ritme i arribar bastant bé al Rogaine del Cap de Creus i ja pensar definitivament en Costa Rica. Que estic megamotivat però m'arriba massa tard.

O'Pyrenne a Sabiñanigo

Fa quinze dies vam anar als dos dies d'orientació a Sabiñánigo. Falta poc per Costa Rica i m'he de posar molt les piles orientant, o sigui que estem apretant la màquina en aquest sentit.

La cursa de diumenge, la de dissabte no cal, jeje

El dissabte la cursa era de mitja distància i diguem que va ser un desastre. Tota la cursa anava progressant més o menys bé, amb els meus errors habituals i fallant en alguns rumbs. Ara, a la que vaig arribar a la balisa 14 tot va canviar, i és que estava a la 14 i vaig sortir cap a la següent com si me n'anés de la 15 a la 16, o el que és el mateix, vaig marcar un rumb des de la 14 cap a un lloc on no hi havia res, ja que em pensava que estava a la 15. Total, que a part de deixar-me de marcar la 15, vaig perdre un munt de temps (lògic) intentant trobar-me. A partir d'aquí ja va continuar sent tot un desastre. Però bé, què hi farem, això és l'orientació.

El diumenge hi havia la cursa de llarga distància. Vaig sortir una mica més conservador que el dia anterior i més o menys vaig anar-ho trobant tot, algun error en l'elecció de ruta i alguna petita confusió (també per fer rumbs erronis) que em van fer perdre alguns minuts.

a la balisa 19 és on vaig perdre més temps, ja que a part de decidir una molt mala ruta, em vaig confondre de torrent i encara hi vaig perdre més.

Al final encara vaig poder salvar una 3a posició però molt lluny del Benet que ho va fer molt bé, a veure si a la propera puc estar més a prop.

Continuarem entrenant per veure si podem millorar una mica més.

Cam Cat de Mitja distància a Gurb

De mica en mica em vaig tornant a ficar les piles amb l'orientació. Les curses d'Urbasa millor ni comentar-les, jeje. El terreny espectacular, com l'any passat i on espero tornar-hi moltes vegades. Però les meves curses no tant, tot i que vaig aprenent.

El mapa amb el meu recorregut

El diumenge passat tornava a haver-hi orientació, concretament el Campionat de Catalunya de mitja distància que l'organitzava l'UE Vic.

La cursa es presentava ràpida i tècnica, just la meva especialitat, jejeje, així que anava sense cap pressió i amb l'objectiu de no liar-la massa.

A l'hora de la veritat tot va anar molt diferent de com pensava. Les tres primeres balises bastant lent, sense presses, amb algun petit error, però l'objectiu era entrar en el mapa, o sigui que no passa res.

Sortint de la 3 me'n vaig directe a la 6, això sí que no, però rectifico més o menys a temps i m'encamino cap a la quarta.

A partir d'aquí ja vaig agafant confiança i entenc bastant bé el mapa, cosa que em permet córrer bé quan es pot córrer i frenar-me quan no és clar.

Al final, vaig fent alguns petits errors, però en general com la majoria de gent. Tot i això puc treure bastant bons parcials i aconseguir un bon temps: 42' llargs.

Finalment aocnsegueixo una molt bona 4a posició, un resultat bastant bo i del que estic molt content, tot i que no puc dir el mateix de les meves sensacions durant la cursa. Vaig fallar masas i això s'ha de millorar.

A veure aquest cap de setmana a Sabiñánigo.

Vídeo que ha fet l'organització a la zona de les balises 3 (41) i 6 (48).

Campions de Catalunya al Raid del Segre!

*Totes les fotos són de la Mercè Miranda, que sempre hi és i s'ho curra moltíssim! Moltes gràcies!

Aquesta vegada sí que ha pogut ser: Campions de Catalunya de Raids d'Esports de Muntanya!!!

La sortida amb "censura"

I és que és un títol que cap any havia pogut aconseguir i em feia especialment gràcia poder-lo assolir.

Aquest cap de setmana l'equip Grifone amb el Dani, l'Albert i l'Ampa ens vam desplaçar fins a Pont de Suert on es portaria a terme una nova edició del Raid del Segre, puntauble per la Copa Catalana i que enguany, a més a més, seria el Campionat de Catalunya de Raids d'Esports de Muntanya. 

Per l'ocasió, l'organització ens va preparar un espectacular, divertit i exigent recorregut en què hauríem de donar el millor de nosaltres mateixos per poder estar a davant. A sobre hi hauria tot el ferro de Catalunya amb ganes de fer-ho bé i aquí ningú regala res.

També cal destacar la presència d'equips de Madrid, Navarra i el País Basc.

Anant ràpid cap a la ferrada

Ja el divendres a la nit es va fer una curta etapa pròleg (una cursa d'orientació urbana per relleus) que serviria per determinar l'ordre de sortida de l'endemà. L'etapa l'acabaríem en 6a posició, això volia dir que sortiríem a 6' dels primers: els Hagloffs, que aquí ja anaven ensenyant les seves cartes.

Així doncs ens presentavem a la sortida oficial el dissabte a les 8:06h del matí amb una secció de btt de 26km i 1200m d+ amb sortida i arribada a Pont de Suert. La secció començava amb una llarga pujada que ens va servir per poder recuperar el temps amb els equips de davant i per fer-me veure que encara no estic recuperat del Bimbache i que les cames no les tinc per històries. Em tocaria prémer les dents i anar fent el millor possible per no anar massa lent. 

Sort que amb l'equip ens entenem molt bé i els tips de riure que ens fem durant les curses ajuden a passar els mals moments molt millor.

Baixant de la ferrada

Al que anàvem, aconseguim atrapar als Hagloffs però una balisa mal posada ens fa perdre temps i ens agrupem tots els equips. Al final decidim marxar d'allà i continuar amb el recorregut. A partir d'aquí el circuit tendeix a baixar i agafar uns quants corriols, cosa que ens beneficia i podem agafar un pèl d'avantatge respecte la resta d'equips. Finalment arribem a la transició en segona posició darrera l'equip La Cameta Coixa, que molt intel·ligentment no van perdre temps inútil buscant la balisa mal posada i havien tirat endavant.

Fem la transició bastant ràpid i ens dirigim a l'esprint cap a la ferrada de Miravet, és clau entrar-hi primers per no trobar tap i intentar obrir forat. Al peu de la ferrada aconseguim el nostre objectiu i ens posem a grimpar bastant ràpid. Arribem a dalt i fem un descens molt bo per arribar ja primers a la furgo.

Ara ens espera un ràpid treking de 4km fins a l'embassament de Canelles.

A l'arribada al pantà hem de transportar els caiacs durant uns 500m abans de poder-nos ficar a l'aigua per fer-hi 12km circulars per tornar a arribar a la transició, la qual tornem a fer molt ràpid per encarar un altre ràpid trèkking de 8km i 700m de desnivell positiu fins a Viu de Llevata.

Durant aquestes seccions hem pogut obrir forat respecte els equips perseguidors i així aconseguir un altre dels objectius de l'etapa, i no és altre que poder entrar al Barranc de Viu de Llevata sense estrés i sense haver de córrer per dins. Així que ens l'agafem en calma però anant àgils.

En 1h30 tornem a arribar a la transició i només ens queda 33km de btt per acabar l'etapa. Però quins 33km! Dues fortes i llargues pujades i les seves respectives, divertides i guapíssimes trialeres per passar per Llesp dues vegades i final inacabable pel camí de l'aigua fins a Barruera.

Arribem al final d'etapa a les 20:30h aproximadament. Tenim temps fins les 23h per descansar i menjar bé abans de començar l'etapa nocturna.

Escalfant-nos i recuperant forces

Aquí aprofitem per menjar-nos el gran plat de pasta, les hamburgueses i un bon got de caldo calent que l'Ampa s'ha currat i que ens retornen a la vida. Dormim una horeta i tornem cap a la sortida. 8km amb el sac, la tenda i el fogonet ens esperen fins a Erill de la Vall, lloc escollit per l'organització per passar-hi la nit. Hem comprovat que els equip havien arribat bastant tard a la nit i som l'únic equip d'èlit que sortim puntualment a les 23h.

En poc més d'1,5h arribem a la zona d'acampada, juntament amb l'equip aventura Illa de Rodes. Sopem una miqueta i a intentar dormir 3 persones dins una tenda 2".

A les 4:30 en tornem a llevar, hem de retornar a Barruera passant per Boí i Durro. Com en les etapes anteriors comencem a bon ritme i ens situem primers, però entre la son i la parra on estem penjats ens saltem una balisa i hem de retrocedir uns minutets enrere. Ara sí, tornem a agafar bon ritme i arribem a la furgo just darrera els Hagloffs.

El Terrisse, Slacklineista de l'equip

El canvi ens l'agafem una mica en calma, em sembla que ens fa mandra la duatló d'alta muntanya que ens espera ara, primer una btt d'uns 8km i 700m de desnivell +, un trekking de 8km més i 1.000m de desnivell + per la zona del llac de Durro i un vertiginós descens fins a Barruera on s'acabaria el raid.

Tornem a agafar un bon ritme de pujada i aconseguim atrapar els Hagloffs que havien fet una transició més ràpida, els agafem una mica de distància que ja la podríem mantindre fins el final de l'etapa.

Per acabar dues proves especials: una slackline i estellar llenya amb cunyes de ferro.

Ja com és habitual en el Raid del Segre, una bona paella per dinar serveix de punt i final d'aquesta gran aventura en què en unes 22 hores hem recorregut 130km i 6.500m de desnivell positiu.

Així doncs finalment Campions de Catalunya davant els Hagloffs i els Trango. Però també destacar la gran lluita que van tenir amb els Aventura X-Perience - Sport HG, els GRAE de Cerdanyola i La Cameta Coixa que va oferir un bon espectacle entre els equips i a les assistències i seguidors. Així dóna gust!

Ara a esperar el Raid del Montsant per posar punt i final a la Copa Catalana i el 26 d'octubre cap el Raid de Guara.

Podi del Campionat de Catalunya

Bimbache ARWS'13, un continu d'emocions

Presentació de l'equip

Fotos: Raül Comino i Weinn

El raid Bimbache 2013 ja és història, en ell hi havíem posat l'objectiu més important  de la temporada, i és que un raid de la Copa del Món (ARWS) a casa nostra no es fa cada dia. Per això estàvem especialment motivats per assistir-hi, passar-ho bé i donar el millor de nosaltres mateixos per aconseguir tirar-lo endavant i mostrar-nos competitius, almenys acabar amb la sensació d'haver fet bé la feina i d'haver-ho donat tot.

El diumenge passat ens trobàvem a Platja d'Aro el Jordi, la Marta, l'Albert i jo -els components de l'equip Grifone - Platja d'Aro- per acabar de perfilar punts pendents per la cursa i enllestir ràpid amb les acreditacions i control de material.

 La veritat és que ja de bon inici es veia com l'equip anava rutllant a la perfecció, tots portàvem els deures fets i hi havia pocs detallets per enllestir a última hora. Això ens va anar bé per anar sobrats de temps i no haver de córrer ni anar estressats.

La boira i el fred presents durant els dos primers dies

Ja estàvem a dilluns al matí, a menys de 24h per la sortida, a falta de poques hores pel briefing i... salta la sorpresa: el director del raid va i desapareix del mapa, ningú en sap res, ni col·laboradors, voluntaris, família, amics ni ningú. Hi ha equips de tot Europa, Sud Amèrica i sud Àfrica a punt per prendre la sortida i aquesta perilla més que mai. Per sort hi havia l'Antonio de la Rosa, fundador del Bimbache i que estava allà com a espectador que amb l'espectacular ajuda i suport de tots els voluntaris van decidir que allò que ja havia començat havia de continuar. A més a més, van rebre tot el suport de l'ajuntament de Platja d'Aro per tot allò que fes falta.
També s'ha de tenir en compte, per sobre de tot, la impressionant feina del Roger, el Marc i el José. Ells són els veritables currantes a l'ombra i que per desconeixement no ha sortit a la llum.

Així doncs, s'enderreriria la sortida 6h, hi hauria algunes modificacions en el traçat original però el Bimbache 2013 es duria a terme.

Ara només quedava acabar d'omplir els bidons de material, desmuntar les bicis cap a descansar.

Caiac pel pantà de Sau

El dimarts 10 a les 12 del matí es donava la sortida oficial al raid amb una cursa a peu de poc més de 40km que ens portaria de Platja d'Aro fins a Torroella de Montgrí seguint el camí de ronda. El recorregut va ser bastant ràpid i ens hi vam trobar bé, però arriscant-nos una mica en intentar retallar la ruta vam perdre una mica de temps i ens feia arribar a la transició en 9a posició i allunyats de les primeres posicions, però això no ens feia patir, estàvem aquí per gaudir de la cursa i encara quedava molt per endavant.

Seguidament venia la possiblement secció més exigent de tot el raid: 160km en btt amb 5000m de desnivell positiu (al final sortirien 190km!!!) que ens portaven fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Els primers 80km eren molt ràpids, plans i per asfalt. Vam poder-hi rodar prou ràpid, llàstima d'un error al unir mapes ens van fer perdre uns quants minuts, però ho vam recuperar de seguida. A partir d'aquí tot un seguit de fortes, llargues i continues pujades ens feien anar progressant lentament cap al pantà de Boadella, Sadernes, Molló i fins arribar a Vallter 2000. Les dures condicions del terreny afegides a la pluja que ens va acompanyar a la nit i que tot plegat va resultar molt més lent del previst per l'organització (d'11 a 15h previstes a 23h que hi vam tardar), crec que ens va afavorir com a equip. Les condicions eren dures per tothom però realment no ens van influir més del compte i ens hi vam adaptar bé.

Final del caiac, ja de nit

Això va fer que anéssim avançant a molts equips i que, després de la retirada dels Buff, arribéssim a Vallter en 2a posició a només 10' dels primers, els Absolu Raid.

Ara tocava una altra secció bona per nosaltres, un trekking d'alta muntanya en què havíem de pujar el Pic de la Dona, el Bastiments, anar fins el Coll de Nou Creus i baixar a Núria. Una espessa boira ens va acompanyar durant tot el recorregut fins que se'ns va fer de nit, alguna que altra liada per les crestes i colls però finalment vam trobar el camí correcte de baixada a Núria, on hi arribàvem amb un marge d'1,5h sobre el segon classificat  per fer una mini secció de Stand Up Paddle al llac de Núria i després la parada obligatòria de 4h per tots els equips.

Durant la parada vam aprofitar per menjar calent que ens havia proporcionat l'organització i dormir 3h.

Allà les 2 de la matinada ens tornàvem a despertar i començàvem el trekking de 8km fins a Queralbs on hi tornàvem a trobar les btt. Tornava a tocar una secció de més de 100km de btt cap a Ribes de Freser, Coll de Jou, Sant Joan de les Abadesses, Sta Maria de Besora, Bellmunt i arribada a Roda de Ter.

Últim trèkking

Ens manteníem en primera posició però els Absolu Raid cada vegada empenyien més per darrera. Tot i això nosaltres a lo nostre, sense pensar en ningú i amb l'objectiu de continuar igual. Ens fiquem al riu per fer front a 38km de caiac, remem bé, a bon ritme, però una confusió amb una balisa de la btt pintada en el mapa del caiac ens fa fer uns 4-5km de més tornant a posar-nos en segona posició. La lluita realment havia de ser molt interessant des de fora, veient com els dos primers equips s'anaven intercanviant les posicions durant tot el raid.

Arribem a la transició i encara hi trobem els Absolu, això vol dir que tampoc hem perdut tant temps. Ells surten abans cap a la btt que ens havia de portar a Girona. Deixem que marxin i continuem amb la nostra. És la tercera nit i només hem dormit les 3h de la parada obligatòria, ja comencem a tenir son. A la presa del pantà de Sau decidim fer una parada de 15' per dormir, els minuts passen massa ràpid però és hora de tornar-nos a enfilar a les bicis. Continuem endavant, els kms no passen i la secció passa molt lenta. Ja baixant de la presa de Susqueda el cap ens comença a fer males passades, ens hem imaginat cases, cotxes, camions, el Pont del Diable, el pinotxo... ufff aquí passa alguna cosa... i no hem fumat res! Així que...a dormir 15' més. Aquests són igual de curts però els hem aprofitat més, segur. Ara ja sí, per fi es fa de dia i agafem la via verda rumb Girona, on farem una parada per esmorzar en un bar per entrar en calor abans de la següent transició.

Arribant a Platja d'Aro

A la transició ens informen que els Absolu també han parat a dormir i que tornem a anar primers. Fem la transició ràpid i enllestim la prova d'orientació específica per Girona i rodalies en 3h. Tornem a agafar les bicis per fer una altra secció de 70km on fem un greu error en anar saltant carenes amb les bicis per arribar fins al Puig d'Arques enlloc de baixar al fons de vall i fer una única pujada i estalviar-nos la meitat del desnivell, però bé, així és l'orientació. Els Absolu sí que van veure aquesta opció, cosa que els va permetre anar més frescos amb la bici i avançar-nos en el punt on vam tenir una punxada a la bici.

Ara només quedava baixar fins a Sta Cristina d'Aro i un trekking de 25km amb la via ferrada de St. Feliu de Guíxols pel camí.

Començàvem l'última secció i decidim anar a per totes, a veure si podíem atrapar els de davant, però entre el fort ritme, el cansament de la nit i que el cap ja no anava gens fi ens vam saltar un encreuament i vam tornar a perdre moltíssim temps.

No passava res, no havíem ni somniat en fer podi en un raid de la Copa del Món i resulta que fem segons i si ens descuidem guanyem i tot.

El que sí hem après és que hem regalat massa errors i massa hores, cosa que s'haurà de millorar per més endavant.

Al podi!!

Ja al lliurement de premis, l'equip Absolu Raid, amb un grandíssim gest, ens va regalar la inscripció pel Campionat del Món de Costa Rica del mes de desembre.

Al final doncs i després de 3 dies i 13h de cursa, dormint 3h30', fent més de 400km en btt, uns 100 a peu i uns 40 en caiac, amb més de 15.000m de desnivell positiu vam donar per finalitzada aquesta aventura.

Ara toca descansar i anar pensant en els propers reptes de cara a l'octubre i a veure si podem anar a Costa Rica.

Vull agrair la gran tasca feta per tota l'organització i voluntaris per tirar aquest raid endavant tot i les dificultats sobrevingudes, als meus companys d'equip per haver-me permès viure una aventura iexperiència inoblidable, a l'Ampa per tot el suport que ens ha donat i per la cobertura que ha fet de l'esdeveniment perquè tothom ho pogués seguir en directe i a tots els amics i familiars que ens heu estat donant un suport impagable.

Realment vam al·lucinar en veure tota l'expectació que s'havia generat al voltant de l'esdeveniment i del munt de gent que hi havia darrera l'ordinador pendent d'una boleta blava que es movia pel Google earth durant 3 dies... increïble... nosaltres només ho hem pogut pagar oferint emoció i espectacle, jeje.

Podeu trobar més info a: www.raidaventura.org i a www.bimbachextrem.com 

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

Aveyron Aventure Race... no sempre surten bé les coses

Del 24 al 28 de juliol es disputava a la regió francesa de l'Aveyron l'Aveyron Aventure Race, un raid d'expedició de 3-4 dies de durada nonstop. A més a més, el raid formava part del circuit europeu de raids d'aventura: AR Euroseries.

L'equip Bimbache Grifone Platja d'Aro ens hi presentàvem amb molta il·lusió i ganes de fer un bon paper. Sabíem que seria dur i que la calor i l'estratègia serien els punt més importants a tenir en compte durant el raid.

L'equip al complet

El dimecres 24 ens plantàvem amb l'Anna, el Dani, l'Albert i l'Ampa que ens faria de mama per uns dies a Nant, on es farien les presentacions dels equips, el briefing i un pròleg per relleus de 7,8km que serviria per determinar l'ordre de sortida l'endemà al matí.

La nostra estratègia era clara, intentar fer-ho bé però sense morir en l'intent, el raid de debò no començava fins l'endemà i no havíem de carregar les cames de lactat. Així doncs, vam acabar el pròleg en una bona 7a posició. Ara tocava acabar d'enllestir els estris, menjar i hidratar-nos bé, pintar els mapes i parlar de l'estratègia.

El dijous a les 8 del matí es donava la sortida del raid amb una ràpida btt de 32km i on ens vam acabar agrupant amb 4 equips més. Al final de la btt s'enllaçava amb una prova d'orientació específica que crec que va ser clau en el nostre desenllaç. Havíem previst que seria una secció curteta i no vam carregar més aigua de la que ja portàvem a sobre. A la realitat, la cosa va ser molt diferent, per començar era un mapa xunguíssim, a la Couvertoirade i a més de perdre temp

s sent massa ambiciosos volent buscar massa balises (les que no feies penalitzaven 20' cada una) ens vam quedar sense aigua i vam agafar una deshidratada considerable.

A França els agrada fer-te arrossegar la bic

Arribem a l'assistència un pèl decepcionats però no hi ha marxa enrere, agafem les btt per fer 54km més. Anem a bon ritme i recuperem bastant temps amb els equips que portem a davant perquè han fet menys balises que nosaltres a l'orientació. El tema va bastant bé però els portejos i la calor ens fonen bastant.

Finalment tornem a trobar l'Ampa que ens ha fet un bon plat de pasta que es posa de conya tot i que teníem l'esófag tancat i havíem de menjar a la força.

Sembla que ens hem recuperat prou bé i ens disposem a fer 43km de trekking, al començament no podem córrer massa ja que amb la panxa plena això sembla una rentadora i si no ho digerim encara serà pitjor. Així doncs ens ho agafem caminant fins que tinguem l'estómac preparat. 

Finalment ho aconseguim digerir tot, però continuem passant molta calor i estem notant l'estrabada del matí. El trekking se'ns fa etern, unes 10h caminant perquè el cos no ens deixa córrer, a més hem fet buit d'aigua i pràcticament també de menjar.

Decepcionats després d'abandonar

Per fi s'acaba la secció i ens trobem amb els caiacs, on no hi podíem tenir l'assistència i anàvem sense beguda. Fem els 20km pel riu Tarn de nit, patint per mantenir-nos desperts i sense poder beure res.

Al final, i després de 2,5h remant ens trobem amb l'Ampa que ens ha preparat un banquet, la pobre només ha dormit 3h també, ens espera amb il·lusió i contenta, però nosaltres estem fets pols i no podem continuar, encara falta més de mig raid i hem patit molt.

Així doncs l'aventura es va acabar massa aviat, però és el que hi ha, no sempre les coses surten com un vol o preveu. Ara només podem mirar endavant i pensar en els propers projectes que tenim pel setembre i millorar en les mancances que hem detectat a l'Aveyron.

A la propera més i millor!!!

Campionat d'Espanya de Raids 2013

Ara sí que això va anant pel bon camí, encara falten detallets per polir però l'equip BIMBACHE - GRIFONE ens estem prenent les coses molt seriosament i els resultats van sortint.

El divendres passat féiem rumb cap a Cieza (Múrcia) per disputar el Campionat d'Espanya de Raids d'aventura.

El fet de no disposar de les llicències federatives corresponents i de no córrer com a equip mixte no ens va permetre optar a obtenir el títol de Campions d'Espanya, però sí que estàvem en disposició d'anar a per totes i lluitar per estar el més endavant possible. Snes dubte un gran repte ja que els millors equips d'Espanya s'hi presentarien i hi anirien a guanyar.

El cap de setmana pintava molt calurós i, per acabar-ho de rematar l'organització havia dissenyat un recorregut molt exigent amb 145km i gairebé 5.000m de desnivell positiu en l'etapa de dissabte i uns 26km i 1.000 de desnivell positiu el diumenge.

A les 10 del matí de dissabte tots els equips estàvem sota l'arc de sortida, grans moments per saludar els companys dels altres equips que feia temps que no ens véiem però, de rerafons, es podia palpar els nervis i la concentració de tothom per aconseguir fer una bona prova.

Vistes de la prova de natació

Es dóna el tret de sortida i comencem com si d'un triatló es tractés: 1km nedant riu avall. Sort que hi havia corrent i em vaig deixar portar per no morir en l'intent, l'aigua i jo no som gaire amics.

En pocs minuts arribem al final de la secció, fem una transició ben ràpida i sortim com un "tiro" amb la bici. Ens esperen 38km i 1.200 de desnivell +. Al inici de la secció m'arrisco a agafar un corriol poc evident però que ens pot estalviar d'empènyer la bici. La jugada no ens surt bé, el corriol en realitat està dins una finca privada i no hi podem entrar. Així doncs, ens fiquem a fer un camp a través enmig dels llimoners i acabem empenyent la bici igualment i perdent moltes posicions. No ens hi amoïnem massa, això acaba de començar i l'organització dóna 11h20' com a temps previst pel guanyador (ens sembla una mica agosarat, però ja es veurà com va).

De mica en mica anem entrant en el mapa i anem recuperant temps amb els equips de davant. No sabem com anem però hem d'anar bé, tot i que les vaig passar realment canutes vam anar a bon ritme i vam atrapar bastants equips. Així doncs, ens plantem al final de la secció en primera posició èlit, havíem recuperat totes les posicions perdudes i anàvem a per la següent secció: 3km de patins + 17km de trekking.

La transició la vam fer bastant ràpid, suposo que per l'eufòria d'haver recuperat tant bé. Ens posem els patins i comencem a patinar a un bon ritme. En aquest punt em semblava que anàvem pel bon camí però ens vam saltar un encreuament de carrers i vam fer molta més volta del compte. Arribem a la primera balisa dels patins i ens adonem que els equips perseguidors ens havien tornat a atrapar. Bé, la situació no és tant greu, a no ser que en aquest punt em vaig adonar que a causa d'una caiguda havia perdut una de les bambes que portava a la motxilla. Així que a tornar enrere i a buscar la bamba. Per sort la recuperem i podem proseguir sense més handicaps. Tot i això, hem perdut uns 30' en aquesta secció.

El trekking que la proceguia se'm va fer realment dur i igual com en la btt sort de l'Albert i el Dani que van com motos i em van donar un bon cop de mà per poder continuar. Tot i la meva agonia vam poder tornar a recuperar temps i posicions i plantar-nos a una zona de proves de cordes i que ens serviria per veure on teníem els equips de davant. Anàvem quarts, amb dos equips a tocar i l'equip Peguerinos, un dels favorits, a 18'. Tocaria prémer les dents amb força.

Tot l'equip al final

Primer en una btt molt ràpida de 12km i, després en una orientació específica per separat i en què els tres corredors vam fer-ho molt bé i vam poder posar-nos tercers.

Ja només quedaven 2 seccions. Per començar una btt de 44km en què no vam fallar i vam poder caçar els dos equips de davant i arribar amb ells a la transició. En aquest punt, però, hi havia el tir amb arc i on l'equip Peguerinos va fallar i va haver de fer una balisa de penalització perdent bastant temps respecte els Vidaraid i nosaltres.

Era la última transició i gairebé la meva fi, jeje. Estava buit, pàlid, enfredorat i amb ganes de vomitar. Però no tenia res per treure. M'intentava recuperar assegut en una cadira mentre véiem com els Vidaraid marxaven a fer els 26km del trekking final. A base de cocacola i de gels vaig poder refer-me bastant i continuar amb la part final del raid. I realment em vaig sorpendre perquè poc abans de la meitat de la secció aconseguíem atrapar els líder i anar junts amb ells una bona estona. Finalment, però, el cansament els va passar factura i vam poder-ho aprofitar per distanciar-nos una mica abans d'arribar a meta.

Finalment i després de 14h 36' arribàvem a l'arc d'arribada en primera posició, amb bones sensacions i bastant satisfets de la cursa feta. ara només podíem pensar en sopar i descansar bé per l'etapa de diumenge.

El diumenge l'organització es va veure obligada a anul·lar la secció de patins i l'etapa es va limitar a una btt de 22km i a una orientació urbana amb proves especials durant el recorregut. Per no ser menys, ens ho vam agafar bastant a pit i vam imposar un bon ritme de bon començament i fins el final, aconseguint tornar a arribar en primera posició de l'etapa.

Després de 16h30', 170km i gairebé 6.000m de desnivell positiu, en una zona i un clima que era un infern, l'equip BIMBACHE GRIFONE integrat per l'Albert, el Dani, l'Ampa, la Inès, el Bernat i jo vam poder pujar al graó més alt del podi i vam acabar súper contents i motivats per com havia anat tot en general. Sempre hi ha coses que polir però encara hi som a temps de cara un dels grans reptes de la temporada: el Raid Aveyron, puntuable per la Copa d'Europa i que tindrà lloc a França del 24 al 28 de juliol.

Aquest raid ha esdevingut un bon test per veure el nostre nivell real i detectar errors per polir.

Al final del raid ens van atorgar a l'equip CATRAID TRANGOWORLD el premi per haver quedats subcampions de la Lliga Espanyola de Raids 2012.

RESULTATS

El podi

Raid del Montseny, això va agafant forma

Estem a la primavera i això és un no parar de curses, porto una bona temporada empalmant curses cada cap de setmana i les cames ja ho van notant.

Ara tocava el Raid del Montseny, no puntuava per cap copa oficial però sí que forma part d'un circuit molt interessant que han dissenyat els amics de Límit Zero.

Ja a l'inici sense perdre temps. Font: Raúl Comino

Aquest any estrenem equip i ho hem de córrer tot per fer un bon rodatge de l'equip abans no arribin les competicions més importants de la temporada. Així que sense mirar rivals ni classificacions ens agafem aquests raids per fer bons entrenaments d'equip i poder rodar a bon ritme i acabar contents del nostre rendiment.

El recorregut es presentava exigent, amb molt de desnivell i em feia bastant por la calor que poguéssim passar.

Així doncs, a les 7:30h del matí se'ns donava el tret de sortida amb una orientació urbana pels carrers de St. Celoni, en poc menys de mitja hora completàvem aquesta primera secció i enllaçàvem amb una curta btt que ens portaria fins a Campins. Aquí ja ens esperava una secció combinada de trèkking, tir amb arc i patins en què vam poder comprovar que els mapes no estaven massa bé i que ens ho hauríem de treballar a nivell d'orientació. El tram de patins, de tornada a Campins, era bastant agosarat per part dels organitzadors, sobretot per les fortes rampes de baixada en què més d'un vam anar per terra.

Afortunadament arribàvem de nou a Campins sense majors conseqüències i anàvem a afrontar el raid real. Primer amb una btt tant xula com exigent en què havíem de superar 700m de desnivell positiu en tan sols 10km en direcció al Montseny.

Deixàvem les bicis i ens endinsàvem en un dur trèkking de 22km i 1020m de desnivell positiu que ens faria descobrir alguns dels paratges més feréstecs del Massís del Montseny i ens exigiria bastant concentració a nivell d'orientació.

El podi, sense l'Albert. Font: AdvFeel

Finalment tornàvem a arribar a la transició amb prop d'una hora d'avantatge respecte els segons classificats.

Ara ja només ens faltava una btt de 30km amb 700m de desnivell positiu i 1.400 negatiu. Només un error important d'orientació ens feia perdre alguns minuts però el vam salvar prou bé. Una dura pujada fins a l'ermita de Sta. Susanna i ja baixada cap a St. Celoni per escalar en el rocòdrom del pavelló i arribada, una altra vegada, a les pistes d'atletisme que era el centre neuràlgic de la competició.

Ja per acabar una entretinguda secció de geocatching i fi del raid.

Al final poc més de 10h per completar els prop de 80km del raid i més de 3.000m de desnivell positiu. El millor, a part del recorregut i l'organització, la bona sintonia amb l'Albert i el bon ritme que vam poder imposar de bon principi, tot i que les meves cames no anaven ni a "tiros". Però bé, la setmana que ve no tinc cap cursa i les tornarem a posar a punt.

Això de l'equip Bimbache Grifone va agafant forma...

Btt-O Calatayud, per fi primer

Ara sí que sí, després de dues curses de Lliga Espanyola d'orientació de bici en què havia anat fallant en diferents aspectes, sembla ser que els entrenaments tècnics a casa han donat el seu fruit i he pogut fer un bon resultat.

La cursa es va disputar a Villalengua, a uns 30km de Calatayud. Com era d'esperar, la majoria dels rivals directes a la classificació final (només puntua el 60% de les curses i per aixo se'n poden descartar algunes) s'hi presentaven amb les intencions clares de fer-se en la victòria i distanciar-se en la classificació general.

Aquest any la cosa està molt divertida i emocionant, ja que som 6 corredors que estem anant a per totes i estem molt igualats, pel que un sol error et fa caure moltes posicions.

Mapa cursa llarga distància

La cursa de dissabte era la de llarga distància, i en modalitat score, és a dir, les balises es podien fer en l'ordre que volguéssis. En aquest tipus de curses, a part de no fallar orientant i escollint la ruta, també és importantíssim fer una bona estratègia per fer el recorregut més òptim per guanyar temps. Precisament és en aquest tipus de cursa on vaig fer el desastre a Osca i havia fet entrenaments específics per millorar-ho.

La primera decisió que vaig prendre va ser no pintar-me el recorregut en el mapa i jugar-m'ho tot a una carta en què faria un bon recorregut i sense deixar-me cap balisa.

La decisió va ser encertada i, tot i alguns moments de dubte per entrar en el mapa, a la meva balisa 6 ja vaig veure a un dels meus rivals directes a davant, ell sortia 3' davant meu, això volia dir que ja li havia recuperat els 3'.

Em vaig aparellar amb ell durant un parell de balises i finalment el vaig deixar enrere. Pel camí, però, vam creuar-nos amb dos més dels màxims favorits.... estaven fent el recorregut al revés que nosaltres!!!! qui s'endurà el gat a l'aigua?

Al final i després d'anar a fondo durant una bona estona, vaig aconseguir fer-me amb la victòria en 1h24' i una mitja de 19km/h amb temps corregut (sense parar el crono en les parades per balisar o mirar el mapa).

Mapa cursa mitja distància

El diumenge es llevava fred i plovisquejant, tocava la cursa de mitja distància. Aquí sí que no s'hi val a badar, un petit error es paga molt car. La cursa es presentava ràpida i molt plana, i els rivals sortirien a tot drap per recuperar-me els 3' que els hi portava d'avantatge.

Vaig començar sense forçar gaire, per entrar bé en el mapa i no fallar de bon inici, així fins la balisa 2, a partir d'aquí intentar anar a peu baix.

A la sortida de la balisa 8, però, em creuo amb el perseguidor que sortia 3' darrera meu: ostres, m'ha recuperat bastant temps! Afortunadament em centro en fer la meva cursa i no pensar-hi, surto de la zona més tècnica del recorregut i ara és hora de pedalar fort, aquí és la meva oportunitat per tornar a obrir espai. Continuo tota la cursa sense un sol error i em planto a meta en 1h04' i una mitja de 21. 

La cosa va sortir bé i vaig poder tornar a fer-me amb la victòria.

Estic molt content pel resultat i de veure com els esforços tenen la seva recompensa. A veure si de cara el Campionat d'Espanya en què hi tornarà a haver tot el ferro puc rematar-ho!

Els resultats