dilluns, 26 de novembre del 2012

Btt-O St. Vicenç de Castellet, la última de l'any

El podi, però hi falten corredors
I ara btt-O, des dels Campionat d'Espanya del juliol que no en feia cap i em venia bastant de gust estrebar-me una mica pedalant ràpid.

Com ja és habitual en aquestes cites ja em mentalitzo per una bona batalla amb el David Toll i el Carles Domingo, no regalen mai res aquest parell.
El club organitzador, la UPC, ha fet un mapa nou a St. Vicenç de Castellet i a la informació tècnica ens indiquen que haurem de superar una distància de 30km i 900m. de desnivell positiu, tocarà pedalar de valent.
Estic molt motivat a la sortida, comença el compte enrere i arrenco amb força i baixant pinyons, però ben aviat m'he de relaxar perquè això comença amb un pujador que em fa sortir el cor per la boca. Enllaço les dues primeres balises ràpidament i sense errors, però no ho faig bé, no estic pensant gaire... o em tranquil·litzo o la liaré! Dit i fet, de camí a la tres ja faig un error i no sé gaire on estic, i de camí a la 4 liada total! Entre les dues balises he perdut un munt de temps i ja interpreto que la cursa també.
Ara ja només hi ha una opció, centrar el cap i no perdre'm més. Puc abaixar un punt el ritme i assegurar-ho tot i sé que no ho faré tant malament.
El mapa
Dit i fet, a partir de la cinquena pràcticament no faig cap error i on tinc poques opcions de perdre'm aprofito per prémer les dents i obrir gas.
El terreny és exigent, amb molts corriols tècnics i divertits i pujades i "falsos llanos" que et fan esprémer al màxim.
Amb 2h03' em planto a l'arribada, decebut pels errors inicials però content de la resta de cursa, de les sensacions i de la zona.
He pogut guanyar al Carles que sortia abans meu, però el Toll no perdona, amb 2h00 ha fet tot el recorregut, realment un molt bon temps.
Així doncs segon i poso fi a la btt-O per aquest any, ara ja a centrar-me en els rogaines que vénen i el Raid d'Equador.

Rogaine del Corredor... tornem-hi!

Si el Rogaine de la setmana passada era per finalitzar la temporada, el Rogaine del Corredor ha estat l'inici de la nova, i és que ja he parat massa durant aquest any com per aturar-me tres setmanes ara al novembre com acostumava a fer, així que una setmaneta de descans i tornem-hi.
Com l'any passat vam fer equip amb el Xavi, hem de començar a posar-nos les piles pel Campionat d'Europa que es disputarà a la Llacuna al gener i, si tot va bé, per repetir al Raid de Copa del Món a Equador al febrer, o sigui que, a córrer s'ha dit.
Ens entreguen el mapa i tenim 15' per fer l'estratègia, realment no és gens fàcil i dubtem bastant abans de començar a pintar el mapa.

Finalment dissenyem una ruta que ens permetria fer totes les balises si som capaços de fer-ne 5-6 a cada hora. I la veritat és que a la primera hora en fem 5 i mig camí cap a la sisena... va bé, però a la segona hora només som capaços de fer-ne 3!!!
No estem fins del tot orientant i hi ha zones molt lentes... serà difícil aconseguir totes les balises.
En alguns moments aconseguim recuperar una mica de temps, però en d'altres fem semi errors que ens en fan perdre.
Al final ens emboliquem massa en una balisa i ja tenim poc temps per arribar, així que ens espera un llarg esprint de 35' fins a meta i sense passar per cap balisa.
Aconseguim arribar 35" abans del tancament i amb 135 punts, ens hem vist obligats a deixar 7 balises, això és molt, hi ha d'altres equips que només n'han deixat 5, a veure com haurà anat.
Mentre dinem es publiquen els resultats, primers homes sènior però tercers en la classificació general. Un equip d'Homes Veterans i un de Mixte han fet 136 punts.
Realment ha estat una cursa molt disputada, molts equips estem enganxats a punts i no hi havia una estratègia clara.
Ara ja a pels Rogaines d'Altafulla, Grancanaria i Campionat d'Europa, això sí, sense descuidar la btt-O de la setmana que ve.

Rogaine Nocturn St. LLorenç Savall

Foto: La Nova Fita
Per tancar una setmaneta la temporada vaig agafar-me una setmana de relax total d'entrenaments i vam dir amb la Judit d'anar a fer el Rogaine Nocturn de St. Llorenç Savall, que s'havia suspès al setembre, i agafar-nos-ho tranquil·lament, anant a gaudir de la cursa i fixant-nos en orientar bé, sense anar a patir.
El Rogaine realment va ser bastant divertit, amb una bona xarxa de corriols i raconades que feia que no et podessis despistar gaire per no liar-la, i més corrent de nit.
Al final objectiu complert, no ens vam perdre gaire, ens ho vam passar d'allò més bé i vam poder quedar segons en categoria mixte.
 Al·lucinant els resultats dels dos primers equips homes sènior que van aconseguir fer totes les balises en 5h20' i 5h35' respectivament.... Déu ni do!

dilluns, 5 de novembre del 2012

Final de la temporada de raids a Extremadura!

Ja està, s'ha acabat la temporada de raids 2012.
L'últim de la temporada ha estat a Extremadura i l'equip encarregat de donar la talla estava format per la Judit, el Gerard, jo i la formidable assistència de l'Ester i el Miquel que, tot i la seva joventut i inexperiència, hi van posar tota la il·lusió i ganes, van fer una gran feina i sort en vam tenir d'ells.
Per poder posar el punt i final als raids d'enguany, com no, tocava creuar la península en diagonal, fins a Olivenza, a Extremadura.
El raid pintava molt pla i ràpid i, des de feia uns dies, s'anunciava pluja a la zona. Sort que ja havíem aclimatat a Guara.

El nostre objectiu no era cap altre que passar-ho bé corrent junts i intentar fer-ho el millor possible, tot i que no seria fàcil fer un bon resultat, hi havia molt bons equips i nosaltres som més de desnivell i poder mantenir un ritme constant.
L'equip al complet a la presentació del raid
La nit de divendres a dissabte va ploure bastant i ja patíem per la cursa. Per sort, cap a les 8 del matí va ploure i el dia va aguantar tapat i plovisquejant a estones, però no el suficient com per no poder córrer sense impermeable.
El raid va començar amb una orientació urbana pels carrers d'Olivenza, seguia amb una combinada de btt i patins de 14km, un caiac de 7, una altra btt d'uns 19 i un trekking de 23.
Aquestes seccions les he passat ràpid perquè duia una empanada mental que no ens feia perdre molt temps, estàvem entre els equips capdavanters però no anàvem tot lo àgils que voldríem.
He de reconèixer que de bon inici em feia por avorrir-me en un recorregut tant pla, però em va sorprendre molt positivament la zona i el recorregut, sobretot els trekings, molt plans però que podies fer llargs rumbs camp a través saltant murs de pedres, filats de punxes, murs de pedres, filats de punxes, més murs de pedres i encara molts més filats de punxes. Això passant entre ramats de vaques i amb l'advertiment de zones amb "ganado bravo".
Després d'aquest trekking decideixo fotre'm un red bull per veure si em desvetllo una mica. Se'm posa bastant bé i ja vaig una mica més fi per afrontar les 3 seccions de btt i el treking que faltava fins l'arribada.
En total 132km i 2.300m. de desnivell positiu i arribem 4s a meta, a 3/4 d'hora dels tercers i a la mateixa distància dels cinquens.
Durant tota la nit torna a diluviar... quina por demà!
El podi amb el Jorge de Peña Guara
Ens llevem a les 8 del matí i encara plou molt fort, preparem tot el material i ens posem a esmorzar. En aquest moment arriba la direcció del raid i ens informen que es veuen obligats a suspendre l'etapa de diumenge perquè està tot el terreny impracticable i moltes balises són inaccessibles.
En el fons ens va perfecte, la classificació pocs canvis tindria i nosaltres podríem marxar bastant abans del previst per fer les més d'onze hores de viatge que ens esperaven.
Així doncs, vam aconseguir una bona quarta posició al raid i al Campionat Ibèric i una fantàstica tercera posició entre els equips que puntuem per la Lliga Espanyola.
Amb aquest resulta i si no hi ha cap canvi imprevist, l'equip CATRAID TRANGOWORLD C.O. BERGUEDÀ hem aconseguit la segona posició final a la Lliga Espanyola de Raids d'Aventura. Un resultat més que satisfactori i completant l'excel·lent temporada en què ens hem adjudicat el Campionat d'Espanya, la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya.
L'any que ve més.
Ara a esperar a la setmana vinent a veure si puc córrer el Campionat de Catalunya de Relleus amb el COB i intentar defensar el títol aconseguit l'any passat.