Raid Girona sota la pluja

El passat 12 de març, com que amb el  raid a Espadán ens vam quedar amb el mono de raids, amb el Xavi vam dir d'anar a l'sprint raid de Girona, a la Vall del Llèmena.
De bon inici el raid es presentava bastant atractiu, tot i que sabíem que seria passat per aigua.
Cap a les 23h de divendres ens vam plantar al poliesportiu de St. Gregori (Gironès) per recollir els mapes, pintar-los i posar-ho tot a punt. El que ens fa més por és que se'ns faci malbé els mapes, ja que cada vegada que vulguem anar d'una balisa a una altra haurem de reconstruir un puzle, amb el perill que comporta realitzar aquest tràmit sota l'aigua.
Ens llevem a les 6 del matí, acabem de preparar-ho tot, entreguem una bossa amb menjar i roba de recanvi a l'organització (la trobarem a mig camí) i anem a un bar de caçadors a esmorzar.

Foto: R. Comino

A les 8 del matí ja estem sota l'arc de sortida amb la btt sota el cul i està plovent amb ganes des de vés a saber quina hora.
3, 2, 1, endavant... la cursa comença i els equips del país arrenquen a tot gas en direcció a la primera balisa. En cinc minuts ens hi plantem tots els equips i enfilem el camí cap a la segona quan... què passa? tots els equips van en sentit contrari al nostre. Què fem? els seguim o fem la nostra? Seguir-los comportaria treure els mapes de la funda estanca, reconstruir el puzle, repintar-los i possiblement perdre'ls. Així que ... fem la nostra: 3 quilòmetres de camí, després de les granges hi ha el nostre camí, però ... no hi ha camí! Surt un home de la granja i ens informa que, efectivament, el camí no existeix. Només tenim una opció: desplegar els mapes, reprogramar la ruta, mullar els mapes i tornar pel camí per on han marxat tots els equips.
En el nostre pas per la balisa 1, comprovem que hem perdut uns 40 minuts en la nostra excursió cap enlloc. Agafem el camí bo (aquesta vegada sí) i comencem una llarga pujada cap a l'ermita del Sant Grau.
Al coronar l'ermita, comencem a baixar en direcció St. Martí del Llèmena, on hi ha la transició, però... avui no és el nostre dia i una punxada ens fa tornar a parar el ritme.
Ara sí, a veure si se'ns ha acabat el mal inici i comencem a recuperar temps. En el tram que queda de bici podem atrapar alguns equips i arribem a la transició en 7a o 8a posició.
Ara tocarien 6km de patins, però ens veiem obligats a fer-la a peu per culpa de la pluja i després continuar amb 13km més de trèking, bastant divertit en l'orientació i amb un espectacular ràpel de 45m però que, en arribar nosaltres també s'ha tingut de suspendre a causa del vent.
Tornem a arribar a la transició de St. Martí del Llémena i ens muntem, una altra vegada, a les bicis per realitzar una secció de 35km, havent de creuar diverses rieres que, amb la pluja caiguda, ens cobrien fins més a munt de la cintura.
De mica en mica, anem recuperant posicions fins aconseguir entrar en places de podi.
Finalment arribem a St. Gregori i només ens falta 3 orientacions específiques: a peu, en bici i en patins. Amb tots els entreteniments que hem sofert i havent-hi una hora de tancament de meta a les 20h, només tenim temps de fer la secció a peu, és impossible que atrapem als dos equips de davant i és molt difícil que ens atrapin per darrera. Així doncs, ens conformem amb la tercera posició i, vist com ha anat, estem bastant contents.

Podi categoria èlit. Foto: R. Comino

Per acabar, només felicitar a l'organització per la feina feta i només esperar que l'any vinent puguin solucionar els problemes amb els mapes i que el temps els acompanyi, ja que vam estar corrent per una zona molt maca i va ser una llàstima no poder gaudir més del paisatge.

Raid Sierra de Espadán

El passat cap de setmana 5 i 6 de març, amb l'equip CATRAID, que a la Lliga Espanyola (LERA) portem el nom de PEÑA GUARA - HOKO, vam anar a disputar la primera prova del calendari d'enguany.

El divendres ens vam plantar amb el Xavi, el Luís i el nostre assistent -el Javi- a la localitat Castellonenca de Jérica per fer-hi les verificacions tècniques, posar a punt tot el material i el menjar i passar-hi la nit.

Dissabte, de bon matí, ens vam desplaçar fins a la bonica localitat de Montanejos, per tal d'acudir al briefing de la cursa i posar-nos en marxa aquesta temporada.

Abans de la sortida de diumenge

El raid va començar a les 10 del matí amb una cursa d'orientació urbana pels carrers de Montanejos i que l'enllaçaríem amb un trekking d'11 km on hauríem de progressar per un barranc, fent front a les baixes temperatures de l'aire, de l'aigua del barranc i de la pluja que ens va acompanyar durant tot el matí.

A la nostra tornada a Montanejos, hi arribàvem en segona posició juntament amb els líders, els Vidaraid.

Allí ens esperava el Javi amb les bicis, menjar, beure i una zona d'assistència molt "currada" que ens permetia resguardar-nos de la pluja.

Seguidament una dura btt de 36km i 1.100m. de desnivell positiu ens esperava. A molts equips se'ns va fer bastant dura aquesta secció ja que havíem agafat fred al barranc. A mesura que passaven els quilòmetres (i les pujades) ja vam començar a entrar en calor.

Quan portàvem 3/4 de la ruta, però, una mala estratègia d'orientació ens va fer perdre uns 25 minuts respecte els primers equips: els Vidaraid, els Bimbache LXS i els Hagloffs.

Finalment arribàvem a Jérica per tornar-nos a calçar les bambes, fer una orientació urbana per relleus, un espectacular ràpel de 45m i uns 10km bastant plans fins a l'embassament del Regajo. L'experiència dels nostres 3 corredors orientant, ens va permetre agafar als Hagloffs i ja aniríem alternant-nos la tercera posició fins el final de l'etapa.

 Allà hi agafàvem els caiacs i recorríem tot el perímetre de l'embassament i tornar a agafar les bicis just abans que se'ns fes de nit. 

Ja es feia fosc i amb les primeres pujades ja es preveia que no seria una etapa fàcil. Les cames començaven a pesar, l'orientació es feia una mica més exigents i les dures rampes obligaven als equips a ajudar-se i a parar de tant en tant a menjar i descansar.

Foto: Marc Verdaguer

Finalment, però, fèiem cap a Chóvar. Un got de caldo calent, un red bull, un parell d'entrepans i l'última secció de l'etapa ens esperava. Es tractava d'un trèking de 14km i 600m de desnivell positiu en què les cames ja passaven factura i no es podia portar un ritme massa alt de cursa.

Cap a 2/4 de dues de la nit, arribàvem a l'última balisa del dia que consistia en fer punteria amb el tir amb arc.

L'encert del Xavi en aquesta disciplina i un error dels Hagloffs va fer que arribéssim a meta -a la Vall d'Uixó- a 3/4 de dues de la nit, en tercera posició avantatjant així en 7 minuts als Hagloffs.

L'etapa va esdevenir més lenta del que preveia l'organització, ja que, segons aquests, el primer equip hauria d'haver acabat a les 22h i, en canvi, ho va fer a la una de la nit.

Diumenge ens vam desplaçar fins a Sagunt per fer front a una etapa de dues hores de durada integrada per 7km en patins en línia, 8 en btt i una espectacular orientació urbana pel casc antic i el castell de Sagunt.

La dura etapa de dissabte, juntament amb diversos errors en l'orientació urbana, degut als nervis i les presses, ens van fer perdre l'avantatge amb els Hagloffs i, per tant, la tercera posició.

De totes maneres estem molt contents de les sensacions adquirides en aquest raid i esperem que properament les coses ens surtin una mica millor.

Per començar, aquest dissabte, amb el Xavi, anirem al Raid de Girona per intentar treure'ns el mal gust de boca de la setmana passada. En aquesta ocasió, el nom de l'equip és: CATRAID - INERCIA.