dimarts, 11 d’octubre del 2011

Raid Valle de Lozoya, el meu últim de la temporada?

Ja el tenim, el que en principi ha de ser el meu últim raid de la temporada ja el tenim corregut i acabat amb molt bon gust de boca.
Després de les males sensacions al Raid de Conca, tenia ganes de fer un bon raid per acabar bé la temporada i, com que es va anul·lar el Raid del Garraf, l'objectiu era el Raid Valle de Lozoya (Madrid).
El cinquè raid de Lliga Espanyola en què hi participàvem l'equip Peña Guara - Hoko es va disputar el cap de setmana 8 i 9 d'octubre a Lozoya, al costat de l'embassament de La Pinilla, al sud de la Sierra de Guadarrama. En aquesta ocasió, havíem de córrer 3 corredors (el Xavi, el David Latre i jo) sense assistència, ja que totes les transicions es duien a terme a la plaça de l'ajuntament de Lozoya.
Després de més de 8 hores de viatge i d'una llarga i freda nit, ens disposàvem a engegar el raid el dissabte a les 10 del matí. Iniciàvem la cursa amb una secció a peu de 12km i 450m de desnivell positiu. Com sempre la sortida va ser bastant ràpida però degut, sobretot, als forts desnivells a la meitat de la secció, ens vam poder plantar a les primeres posicions. En menys d'1h30' arribàvem a la transició en primera posició seguits molt de prop pels Buff Thermocool i els Buff España.
Seguidament iniciàvem una exigent btt de 30km i 750m de desnivell positiu. La primera part de la secció era molt ràpida pel costat de l'embassament de la Pinilla, la seguia una part bastant dura amb fortes i llargues pujades i l'acabàvem amb un altre tram també bastant ràpid. En aquesta secció els Buff Thermocool van demostrar la seva superioritat sobre la bici i ens van avantatjar en 12'.
Després del caiac de diumenge
La següent secció era una combinada de cursa a peu, proves de cordes, caiac i stand paddle, amb un total de 12km. Una bona secció nostra i un error d'orientació dels líders ens permetia posar-nos una altra vegada al capdavant de la cursa.
Ara tocava patinar, 7km amb 450m positius i després a peu cap a l'estació d'esquí de fons de Navafría, ascens al Pico Nevero i retorn cap a Lozoya (14km, 700m D+ i 1150D-). Arribem primers amb els patins però els Buff ens atrapen durant el trekking i anem junts fins a meta.
Encara amb les últimes llums del dia arribàvem a l'última secció de dissabte. Una llarga btt de 45km i 1.200m de desnivell positiu. Una ràpida transició i les dures rampes de l'inici de la secció va permetre als Buff agafar-nos avantatge. A més a més, vam cometre un greu error en no veure clar agafar una via del tren per enllaçar dues balises i ens feia perdre molt de temps.

Al final -i després de més de 13 hores de cursa- arribàvem a meta en segona posició a 1h20' dels Buff thermocool i avantatjant els Keltoi (3rs) en més d'1h30'.
Ara ja podíem anar a sopar i a descansar bé per l'etapa de diumenge, en principi un tràmit.
A les 10:30 del matí de diumenge es duia a terme l'última etapa i secció del raid. Un caiac de 6km que no hauria de portar canvis significatius en les classificacions. Així que ens ho vam agafar amb ganes però sense estressar-nos més del compte per assolir-ho.
Així doncs, aconseguíem finalitzar el raid en 2a posició i, el que és més important, en primera dels equips que puntuem a la Lliga Espanyola.

Podi Categoria Èlit
Va ser un raid curtet però divertit i que ens va permetre assolir un bon resultat de cara a la Lliga Espanyola en què ens ho jugarem tot a Portugal el 22 i 23 d'octubre.
Ara ja podré descansar per uns quants dies i carregar les piles per la temporada que ve, que ha de ser més intensa i profitosa que aquesta (almenys igualar-ho).

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Rogaine de les 3 Valls i + (12 hores bastant llargues)

Ja encarem la recta final de la Copa Catalana de Rogaines i hem de mirar d'aconseguir bons resultats per intentar fer-nos amb el títol.
Una de les últimes proves de la Copa Catalana era el Rogaine de les 3 Valls, a St. Feliu de Pallerols (Garrotxa). Un rogaine molt especial per mi, organitzat per uns bons amics, en una encantadora i màgica zona, on em vaig iniciar en el món dels rogaines l'any passat i molt exigent tan físicament com tècnica.
Com ja és habitual en els últims rogaines, vam tornar a fer parella amb el Lleí amb qui, a més a més d'avenir-nos molt, també teníem l'oportunitat de puntuar pel 1r Campionat d'Espanya de Bombers.
Com ja és habitual, hi trobem un bon grup de bons equips, entre els quals cal destacar el CD Navarra (guanyadors l'any passat) i els Bertafocs (amb qui ens portem unes bones batusses des de l'inici de la temporada).
A 3/4 de 6 del matí del dissabte 24 de setembre, se'ns entregaven els mapes i disposàvem de 15' per decidir una bona estratègia. A priori intentaríem fer unes 50 balises del total de 60 que hi havia repartides per tot el recorregut. Primer cop d'ull al mapa i ja teníem ganes de plegar: "per on comencem?", "quina volta fem?"
Ens ho agafem en calma i, després de diverses modificacions, decidim començar per la carena del centre del mapa, anar girant cap a l'oest, pujarem cap el nord, farem la carena nord i retornarem per l'est. De moment anirem deixant 30s i 40s. En 15' no tenim temps de marcar tot el mapa i optem per decidir al final la manera d'acabar.
A les 6 del matí comença la prova, de moment molt bé, ja de bon començament ens marxem en una direcció diferent de la resta d'equips. Això ens agrada, tot i no saber com anem, podem córrer sense pressió i podem anar al nostre ritme.
Mentre és de nit l'objectiu és no cometre cap error d'orientació i ho aconseguim. Això ens permet realitzar més de 4 balises per hora. Anem avançant molt bé fins a la fita 51 (la nostra 9a) en què hi perdem uns 15 minuts.
Augmentem el ritme, anem una balisa per sota de les que hauríem de dur però, de mica en mica, el terreny es va tornant més dur i ens obliga a aflacar. 
De camí cap a la nostra 16a balisa comença una bona tempesta, i nosaltres al capdamunt de la carena. Aflaquem encara més el ritme i procurem no fallar. Anem a 1 balisa per hora durant unes 3 hores i no sabem si anem bé o no. Confiem que tots els equips hagin anat més lents a causa de la tempesta. Ho anem trobant tot a poc a poc però sense errors, excepte la 80, on hi perdem uns 45'.
Ara ja no plou i podem tornar a córrer, encarem la carena est del mapa, passem pel Half (l'avituallament més important de la cursa, fins i tot hi ha carn a la brasa i cervesa!!!) ràpidament i continuem ràpid per recuperar part del temps perdut.
Durant aquesta última part de la cursa anem fent diferents càlculs per veure la manera d'aconseguir el màxim de punts sense passar-nos de l'hora. Ens queden uns 40 minuts i estem a la balisa 37. Tenim 2 opcions: 55-34-46 meta o 34-55-40-46?-meta. Aconsegueixo convèncer el Lleí i anem a per la 2a opció "qui no arrisca no pisca", però és massa agosarada. De la 55 a la 40 és més lent del que em semblava i haurem d'anar a fondo fins a l'arribada.
Després de córrer com mai per la via verda, arribem a meta amb 12h03', això comporta una penalització de 5 punts (aconseguim la mateixa puntuació que si haguéssim fet 55-34-46).
A l'arribada ja trobem l'equip de Navarra i comparem les puntuacions: ells 229 punts amb 11h56', nosaltres 234 punts - 5 de penalització= 229p en 12h03'.
Podi Camp. Espanya Bombers. Foto: elsarro.cat
Així doncs, acabem en 2a posició per només 7 minuts de diferència. Aquesta vegada els càlculs no ens han funcionat.
Per una altra banda, aconseguim fer-nos amb el Campionat d'Espanya de Bombers, per davant dels Bertafocs, els nostres principals rivals en la Copa Catalana de Rogaines.
Pel que fa a la Copa Catalana, aconseguim fer-nos amb els 100 punts i haurem d'esperar al Rogaine del Corredor per intentar donar-hi el cop d'efecte definitiu.
Ara toca canviar el xip, la propera setmana hi ha el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació i m'han posat en un molt bon equip i s'haurà d'estar a l'alçada, tot i que no estic fent massa orientació específica.
Per acabar, agrair a l'organització el gran esdeveniment que van muntar, realment és un rogaine molt i molt interessant, físic, tècnic i en una zona molt atractiva.